Som una Església evangelitzadora (Pep Soler)

Entendre el nostre ser església com evangelitzadora ens obre les portes a trobar el veritable sentit del nostre ser església i ens convé perquè hi ha dos factors que enfosqueixen el nostre  sentir-nos església: per una banda el constatar que no interessa i ho vivim a través de persones que han desaparegut de les nostres comunitats o les noves generacions que ens miren com si fóssim peces d’un museu que màxim produïm el reconeixement de que per nosaltres està bé però que som els últims i per altra banda el constant sortir als medis implicats en afers que contradiuen l’evangeli que prediquem i en alguns cassos amb un interès especial per anar burxant en unes ferides i d’aquesta manera fer mal.

No estem cridats a la lamentació de que anem quedant fora del circuït de la vida moderna, ni tampoc situar-nos en una defensa acarnissada de la nostra institució. Aquestes són maneres que acaben desnaturalitzant o al menys enfosquint l’evangeli que és la nostra raó de ser.

Ara més que mai ens cal obrir portes, mirar cap enfora, i sobretot esdevenir servidors de l’evangeli.

Ho compartíem en el darrer Consell Arxiprestal: no es tracta de buscar addictes a una institució, ni tan sols cobrir les tasques que ens sembla  que aquesta necessita. Es tracta sobretot de que allò que neix de nosaltres tingui el seu origen en l’evangeli, que ressoni en nosaltres la veu de Jesús: “aneu i prediqueu”. I això té com espai el carrer, allà on s’ha de fer visible el que som com a creients.

I ser-hi com a creients vol dir ser testimonis, que la nostra vida, la nostra manera de fer transparenti l’evangeli, que el que diem, les decisions que prenem, la manera de fer  faci visible l’evangeli. I això no cridant, imposant-nos, buscant reconeixements o anar a la caça de privilegis, ni tampoc podem pretendre tenir resposta a tot; no és això el que dóna valor a allò que anunciem, la nostra pròpia ignorància ens posa més a prop d’un evangeli que es manifesta on vol i que ve al nostre encontre. El que fa que el nostre testimoni doni fruit és Déu, és ell el que ha posat en la llavor tota la bondat perquè sigui així.

I també anunciant l’evangeli de forma ben explícita; dèiem: “les noves generacions tenen dret a conèixer Jesús”. No podem donar per suposades les coses, molts no han tingut accés a allò que per nosaltres és molt sabut o que tenim molt integrat en la nostra vida.

Tot això ens fa valorar moltes de les vivències que tenim en les nostres comunitats: d’acolliment, de contacte amb l’evangeli, de catequesi, de sortir al carrer, d’acompanyament, de fer espai perquè els que no hi són es trobin amb l’evangeli, d’alegrar-nos i estimar el que viuen els joves encara que facin trontollar moltes de les coses que hem anat muntant nosaltres.

I sobretot valorem tot allò que crea un clima positiu en les nostres parròquies, que crea l’alegria de viure l’evangeli, de passar-s’ho bé en les celebracions, de que hi hagi un clima de família, d’atenció a l’altre, de compartir el que es viu, de sentir-se recolzat en el moment que viu.

Ser una església evangelitzadora no és només fer una tasca, sinó que es prestar-nos a que l’evangeli configuri la nostra vida, ens en doni el gust i ens faci gaudir del nostre ser creients. Urgent per a nosaltres en aquet moment.